Joan Ballester. Graduat en fisioteràpia i professor de la Universitat de les Illes Balears. Col·legiat nº1442.

MITE 1: Existeix una “bona” i una “mala” postura.

Aquest és uns dels mites més estesos entre la població ja que des de fa temps, s’han utilitzat aquestes paraules dins expressions com: “Tens molt mala postura quan estàs assegut/da”, “mentre camines tens molt mala postura”… Tot això són expressions que no s’haurien d’emprar per diferents raons:

  • No existeix una postura o posició corporal que es pugui aplicar a tothom, i això és degut al següent punt
  • Tots som anatòmicament diferents. Això vol dir que pel que una persona és una “bona postura”, per una altra serà una postura incòmode i que no podrà mantenir més de 5 minuts sense tenir mal.
  • Els estudis més recents indiquen que una “bona postura” no es relaciona ni directe ni indirectament amb absència de mal d’esquena o un altre tipus de mal. Què vol dir això? Que una persona pot tenir la “millor” postura del món i tenir mal d’esquena, i una altra pot tenir la “pitjor” postura del món no tenir-ne.

Llavors, si la postura no és el més important per a no tenir mal d’esquena, què és el més important?

-Mantenir una vida activa i moure’t regularment.

Moure’t cada hora que estàs assegut és molt més important que la postura que tinguis, ja que la nostra esquena ens fa mal quan ens mantenim molt de temps amb la mateixa postura, tant si aquesta és “bona”, com “dolenta”. T’imagines estar 5 hores assegut amb l’esquena ben recta? (el que normalment es considera una bona postura), no ho podries aguantar! 

Llavors, la qüestió no és si tenim una bona o mala postura, la qüestió és que per a evitar aquest mal d’esquena ens hem de moure regularment, i no mantenir la mateixa postura durant molta estona. 

Per acabar, la meva recomanació és que si sols tenir mal d’esquena, a part de visitar a un professional, t’aixequis i et moguis cada 30 minuts/ 1 hora que passes assegut.

“La millor postura és la següent postura”

Tots tenim postures diferents, i això no vol dir que unes siguin bones i les altres dolentes

MITE 2: Si tenc artrosi sempre tendré mal.

Una cosa que cada cop sent més són les expressions com: “L’artrosi als genolls em fa tenir molt de mal”, “Tenc artrosi a l’esquena i per això em fa mal”, “he anat al metge i m’ha dit que el meu mal és degut a l’artrosi així que no s’hi pot fer res”…

L’artrosi s’ha convertit a poc a poc amb una de les causes principals de mal a la població, però, és això sempre cert?. No. 

L’artrosi és un procés natural, inevitable i irreversible del cós humà en el que les superfícies articulars van perdent cada cop més cartílag. Llavors, si és un procés natural del cós i és un procés per el que tothom passa al llarg de la seva vida, perquè sempre li atribuïm tots els nostres mals? Com s’explica doncs que dues persones de la mateixa edat tinguin el mateix nivell d’artrosi però una tingui mal i l’altra no?

Normalment la resposta està a l’activitat física diària que fa una persona comparada amb l’altre. S’ha demostrat que dur un estil de vida actiu és el que més ajuda a no tenir mal articular, mentre que el repòs s’ha demostrat tenir un efecte negatiu. 

Per això, si has estat diagnosticat d’artrosi, o tens mal als genolls o esquena, prova de fer exercici amb un professional sanitari titulat, ja que l’exercici terapèutic controlat és el més efectiu per a tractar problemes d’artrosi. 

I per acabar, vull exposar una pregunta que em solen repetir molt: -“Però si l’artrosi és un procés irreversible, això vol dir que sempre tindré mal?”

Definitivament no. Totes les persones del món sense excepció tenim o tindrem cert grau de nivell d’artrosi o desgast articular, i això no vol dir que tinguem mal cap dia de la nostra vida. Per això, és necessari saber que si tens artrosi, mal articular o mal d’esquena, aquest pot millorar molt o arribar a desaparèixer amb l’ajuda d’un professional titulat i fisioterapeuta. L’artrosi desapareixerà? No. Podràs viure sense mal? Sí. 

I si no t’ho acabes de creure, aquí et deix un gràfic on pots veure el percentatge de gent a la que es troba alguna anormalitat a les ressonàncies magnètiques, però no tenen cap tipus de mal.